Trobareu més informació i el programa d’aquestes jornades al web del Memorial Democràtic o enviant un correu a nriudor@gmail.com.

Trobaràs més informació d’aquesta trobada al seu fullet informatiu.

Durant la primera meitat del segle XX, la capital austríaca va ser coneguda arreu com “Viena la roja”. Des de la constitució de la República d’Àustria l’any 1919 fins la dictadura d’Engelbert Dollfuss l’any 1934, Viena va ser governada pel partit socialista i va gaudir d’un alt estatus cultural molt estès per tota la societat. Tot això s’acabaria definitivament amb l’anexió del país per l’Alemanya de Hitler, quan Àustria es convertí en una província del III Reich. Aleshores s’aplicà una forta repressió contra els opositors polítics i s’instauraren les lleis racials nazis en contra de la població jueva i d’altres minories.

Poc després s’inicià la Segona Guerra Mundial (1939-45) durant la qual Viena va ser bombardejada per avions nord-americans. El mes de maig de 1945, la ciutat era ocupada per l’exèrcit soviètic que amb la col·laboració de França, dels Estats Units i de la Gran Bretanya van instaurar un sistema d’ocupació similar al de Berlín repartint-se la ciutat en diverses zones d’influència. El 15 de maig de 1955, amb la signatura de l’Acord de Moscou, Viena va recuperar la seva independència i va tornar a ser la capital de la República d’Àustria.

Karl-Marx-Hof

Heiligenstädterstraße, 82-92 [Google Maps]

Metro (U–Bahn) U4, U6 Heiligenstadt

Aquest edifici és un símbol de “Viena la roja”, té una longitud d’un quilòmetre i acull gairebé 1.400 habitatges. Té la particularitat que acull diversos equipaments col·lectius com a bugaderies, jardins d’infància, una oficina de correus i botigues entre altres. El Karl-Marx-Hof va ser batejat com la “fortalesa roja” i va ser centre neuràlgic de la resistència als feixisme a partir de la guerra civil del mes de febrer 1934, ja que, juntament amb el conjunt del barri, va ser bombardejat per les milícies feixistes del govern de Dollfuss amb l’objectiu d’enderrocar aquest símbol obrer i acabar amb els “rojos”. L’any 1977 va ser declarat monument històric.

Memorial de la Shoah

Judenplatz (Plaça dels jueus)[Google Maps]

El Memorial de la Shoah de Viena, dissenyat per l’artista britànica Rachel Whiteread, va ser inaugurat l’any 1999, en record de totes les persones assassinades pel règim nazi i, especialment, en honor dels els jueus austríacs sotmesos a una constant persecució. El monument, que representa un llibreria segellada a la qual no es pot entrar ni sortir, és un cub de ciment, i en ell hi ha inscrits els noms dels diferents camps d’extermini on el Nacionalsocialisme va assassinar-hi a 65.000 jueus austríacs.

A la mateixa Judenplatz, zona on es trobava el ghetto jueu durant l’Edat Mitjana, també s’hi troben les excavacions realitzades per a recuperar els vestigis de la sinagoga medieval, el Museu dedicat a la història del poble jueu i la reinstal·lada estàtua d’Ephraim Lessing, el poeta alemany més important de la Il·lustració, que havia estat enderrocada pel nazisme l’any 1939 donada la defensa que Lessing havia fet de totes les religions del món. Al número 8 de la mateixa plaça, la comunitat jueva va col·locar una placa com a mostra d’agraïment a totes aquelles persones que van ajudar als jueus durant el període nazi.

Camp d’extermini de Mauthausen

Situat a una vintena de quilòmetres de la ciutat de Linz[Google Maps]

Mauthausen era el camp central d’una quarantena d’instal·lacions secundàries. Aquest lloc va ser escollit per tenir una important pedrera i amb la idea de ser utilitzada com a font de material per poder dur a terme els grans projectes arquitectònics nazis. Entre l’agost de 1938 i el 5 de maig de 1945 van arribar a Mauthausen més de 200.000 presoners, entre ells molts catalans republicans exiliats a França i d’altres països europeus. Més de la meitat dels presos van acabar morint al camp.

Bona part dels presoners van trobar la mort a la llarga escala que porta de la pedrera fins el camp. Els presos que treballaven a la pedrera havien de pujar 186 esglaons, carregant grans blocs de pedra a l’esquena. Era una tasca titànica degut al desgast físic que patien per la mala alimentació i pels maltractats que rebien. A més, es diu que molts soldats nazis feien ensopegar els presoners provocant així caigudes en cadena multitudinàries, mortals per a molts d’ells. Altres presos eren llençats des de dalt del turó.

Del Camp de Mauthausen s’ha conservat la muralla, la porta d’entrada, un gran nombre de barraques, l’anomenada escala de la mort i la pedrera. En mostra d’homenatge, diversos països han aixecat monuments nacionals commemoratius dins del camp per a recordar als seus ciutadans morts.