Facebook link RSS link Contacte link

Berlín, del feixisme al comunisme

Per Toni Contijoch i Oriol López

Podríem dir que Berlín va ser durant molts anys el centre del món. Durant l’anomenada Guerra Freda (1947-1991) el planeta va estar dividit en dos grans blocs -el comunista i el capitalista- que es van repartir Europa en dos bàndols, Alemanya en dues repúbliques i Berlín en dues ciutats. Abans de tot això, però, Berlín havia estat la capital del Tercer Reich, l’Imperi ari amb el que Hitler volia dominar el món. Així, si visitem l’actual capital alemanya hi trobarem nombrosos espais carregats d’història alguns dels quals s’expliquen en aquesta ruta.

Topografia del terror

Niederkirchnerstraße, 8 [Google Maps]

Logo de la U-BahnMetro (U–Bahn) U2 Potsdamer Platz, U6 Kochstraße Logo de la linia 6 de la U-Bahn Logo de la linia 2 de la U-Bahn
Logo de la S-BahnFerrocarril urbà (S–Bahn) Anhalter Bahnhof, Potsdamer Platz

topografia del terror Entre els anys 1933 i 1945, a l’àrea de la ciutat coneguda com “Prinz-Albrecht” es trobaven les oficines centrals de l’aparell de persecució i terror del règim nacionalsocialista. A l’edifici nº 8 del carrer Prinz-Albrecht es va instal·lar l’oficina de la Gestapo, la Policia Secreta de l’Estat. Al seu costat, l’Hotel Prinz Albrecht va servir com a seu de la Prefectura de la SS. A partir de 1939, l’edifici de la Gestapo fou també la seu de l’Oficina de Seguretat del Reich. Aquests edificis doncs eren el centre de poder de l’estat policial nazi i de la SS. En aquest lloc es rebien i signaven els informes relatius al genocidi dels jueus, l’assassinat d’altres grups de la població (gitanos, homosexuals, discapacitats), així com la persecució dels opositors al règim, tant alemanys com dels països ocupats. Aquí també es trobava la presó especial de la Gestapo on s’interrogava els presos amb tota mena de sistemes intimidadors.

Els últims dies de la Segona Guerra Mundial, amb l’entrada dels aliats a Berlin, els edificis governamentals d’aquesta àrea van ser seriosament malmesos i una gran part destruïts pels atacs aeris. Després de la guerra, aquest lloc va ser oblidat, sent reprimida la seva història en la memòria col·lectiva fins el punt que cap a finals dels anys 50 ja no existia en aquesta zona cap dels edificis de l’antic règim. No va ser fins a finals de la dècada dels anys 70 quan aquest espai històric fou descobert poc a poc. L’any 1987, en el marc de les celebracions del 750 aniversari de la ciutat de Berlín, es va obrir finalment l’accés al públic a aquesta zona. Actualment es pot visitar una exposició a l’aire lliure en les excavacions localitzades a Niederkirchnerstraße que configuren l’anomenada “Topografia del Terror” allà on hi havia uns edificis en els quals el terror estava a l’ordre del dia.

Monument als jueus assassinats d’Europa

Cora-Berliner-Straße, 1[Google Maps]

Logo de la U-BahnMetro (U-Bahn) U2 Postdamer Platz Logo de la linia 2 de la U-Bahn
Logo de la S-BahnFerrocarril urbà (S-Bahn) Unter den Linden

Monument als jueus assassinats d’Europa Al cor de Berlín, a pocs metres de la Porta de Brandenburg, es troba el monument en memòria del jueus assassinats d’Europa. Es tracta d’una esplanada de 20.000 m2 d’extensió amb 2.711 blocs de formigó gris, de diferents alçades, que recorden als 6 milions de jueus assassinats d’Europa. La quantitat de blocs doncs és simbòlica i no es correspon al nombre de víctimes de l’holocaust. Un fet que no deixa de sorprendre és que l’empresa que va recobrir els monòlits d’un producte químic antigrafits és l’hereva d’aquella que va fabricar el gas Cicló B, utilitzat a les cambres de gas dels camps de concentració nazis.

Sota de l’esplanada es troba un Centre d’Informació, d’accés gratuït, que ofereix dades sobre les víctimes, els camps d’extermini i sobre els diversos llocs commemoratius que hi ha actualment a Europa. Al Centre es fa un repàs de la política d’extermini nazi des de l’any 1933 fins al 1945. Es presenta, per mitjà de textos i imatges, l’evolució cap a l’holocaust i el procés d’aïllament -primer- i d’extermini –després- dels jueus europeus, així com la persecució i l’assassinat d’altres grups de víctimes.

Mur de Berlín – East Side Gallery

Mühlenstraße, 1[Google Maps]

Logo de la U-BahnMetro (U-Bahn) Warschauer Straße Logo de la linia 1 de la U-Bahn
Logo de la S-BahnFerrocarril urbà (S-Bahn) Ostbahnhof

Mur de Berlín – East Side GalleryUn cop acabada la guerra i derrotat el règim de Hitler, Berlín va romandre sota el control dels anomenats països aliats i la ciutat va quedar dividida en quatre sectors: el soviètic, el nord-americà, el britànic i el francès. Aviat les diferents concepcions del món que tenien la Unió Soviètica i els Estats Units van dur a dividir Alemanya en dues repúbliques, la RDA regida pel sistema comunista i la RFA per una economia capitalista. Famílies senceres, grups d’amics, carrers i transports públics van quedar tallats i separats per una línia imaginària que amb el temps es va anar consolidant i, finalment, l’any 1961 (davant el traspàs de persones de la banda Est a l’Oest) va quedar definitivament fixada amb la construcció del mur de Berlín. No va ser fins l’any 1989, amb la crisi imparable que patia el bloc comunista dominat per Moscou, que el mur es va enderrocar. Al llarg d’aquests gairebé trenta anys, centenars de persones van ser abatudes quan intentaven traspassar el mur en direcció a l’oest per guàrdies fronterers de la RDA.

Actualment, encara queden diversos fragments del mur que es poden visitar. El més conegut és el tram de 1,3 km que anomenen East Side Gallery (Galeria de la Banda Est) ja que es considera una galeria d’art a l’aire lliure pels graffittis que hi van pintar artistes d’arreu del món l’any 1990 amb l’objectiu de commemorar la història del mur i el seu enderroc. Curiosament, la banda est del mur va estar intacta durant els anys de la RDA ja que els guàrdies no hi deixaven apropar a ningú, ben al contrari de la banda oest on les pintades eren presents a tot el mur. Aquest fragment s’ha restaurat diverses vegades però el comportament incívic d’alguns visitants, que n’arrenquen trossos o pinten sobre els graffittis, en fa difícil la seva conservació.

Centre de documentació del Mur de Berlín

Bernauer Straße, 111[Google Maps]

Logo de la U-BahnMetro (U-Bahn) Logo de la linia 8 de la U-Bahn Bernauer Straße

Mauerpark A la zona nord de la ciutat, al districte de Pankow, hi trobem un altre fragment del mur amb un monument i un centre de documentació d’accés gratuït. Està situat a l’avinguda Bernauer Straße que antigament era la línia divisòria entre el sector francès i el soviètic. En un primer moment, les cases d’aquest carrer van ser buidades, tapiades i utilitzades com a mur fins que es va aixecar el mur definitiu. També es va enderrocar una església de l’any 1894, que havia sobreviscut els bombardejos de la II Guerra Mundial, perquè interferia en la línia que ocupava el mur. Actualment una capella anomenada “de la Reconciliació” de disseny modern s’alça en aquell mateix espai.

El fragment de mur conservat en aquesta àrea està delimitat per un altre mur d’acer inoxidable. Es tracta d’un monument que és una al·legoria del que durant la Guerra Freda es va anomenar el “teló d’acer”, és a dir la separació entre els dos blocs político-econòmics que dominaven el món. Tot aquest complex (el tros de mur original, el monument d’acer i la nova capella) es pot veure perfectament des del Centre de Documentació -on hi ha una petita exposició i tota mena d’informació sobre la història del mur- ja que ofereix una vista magnífica des de dalt d’una torre metàl·lica que fa de mirador.

Uns centenars de metres més enllà, direcció est, l’avinguda Bernauer Straße es converteix en Eberswalder Straße i ens trobem el Mauerpark (Parc del Mur) on hi ha un altre fragment original del mur de Berlín, completament cobert de graffittis.

Museu de l’STASI

Ruschestraße, 103. Haus 1[Google Maps]

Logo de la U-BahnMetro (U-Bahn) Magdalenenstraße Logo de la linia 5 de la U-Bahn

Banderes al Museu de l’STASI La República Democràtica Alemanya (RDA) per la seva situació fronterera amb el “món occidental” va ser segurament el país de l’Europa de l’Est que va dedicar més esforços a contrarestar les notícies i les tendències socials provinents de l’oest i ho va fer amb mà de ferro. L’STASI era el Servei secret de la RDA, fou creat i dirigit per Erich Mielke –Ministre per a la Seguretat de l’Estat entre 1957 i 1989- i s’encarregava bàsicament d’investigar i espiar a la ciutadania. Va arribar a tenir gairebé 90.000 treballadors titulars i 170.000 col·laboradors civils, fet que mostra el seu alt grau d’incidència en la població. Avui l’antic quarter general que ocupava l’STASI és un museu que encara conserva les antigues sales utilitzades per la policia secreta.

Objectes al Museu de l’STASI El 15 de gener de 1990, poc després de la caiguda del mur de Berlín, l’edifici fou assaltat pels ciutadans alemanys com a mostra de rebuig. Posteriorment, s’hi va concebre un museu per a donar a conèixer la dura repressió que havia exercit l’STASI i per obrir al públic els espais des d’on s’havia dirigit i executat aquest sistema. Tot l’edifici està envoltat d’un ambient de terror que recorda el patiment que es va viure entre aquelles parets. Hi ha un espai que destaca per la seva idiosincràsia, es tracta de l’àrea que acull els estris utilitzats per espiar i per aconseguir proves que justifiquessin la repressió i el càstig. Aquests mètodes i eines usades per a l’espionatge no deixen de ser curiosos i fan reflexionar de com hi ha ments que poden arribar a ser tan recargolades, i si bé poden arrencar algun somriure per la imaginació usada en la fabricació dels aparells d’espionatge, no es pot oblidar el seu objectiu final: la repressió de les llibertats.

Presó de l’STASI

Genslerstraße, 66[Google Maps]

Logo de la S-BahnFerrocarril urbà (S-Bahn) Landsberger Allee
Logo de la Tram + Tramvia (Tram) nº 6 ó 7 fins a Genslerstraße

L’antiga presó utilitzada per l’STASI es troba en un espai anomenat Hohenschönhausen que té una llarga història de 44 anys de repressió política. Acabada la Segona Guerra Mundial, l’URSS va utilitzar aquest espai com a presó i espai de tortura on es calcula que hi van morir 3.000 persones. L’any 1951, el Ministeri de la Seguretat de l’Estat de la RDA va prendre el relleu i es va fer amb el comandament de la presó que l’STASI va utilitzar, amb mètodes molt similars als soviètics, com a centre de detenció de “desafectes al règim” fins el 1990. Milers de presoners polítics van ser tancats en aquestes dependències, així com gent que havia fracassat en el seu intent de fugir de la RDA. Actualment la presó es pot visitar amb companyia de guies ex-presos.