Facebook link RSS link Contacte link

Memòria de l’Apartheid

Per Oriol López

La República de Sud-àfrica va sortir de l’infame sistema de l’Apartheid l’any 1994 i ja són nombrosos els museus i espais commemoratius que recorden la lluita contra l’opressió blanca i a favor de la llibertat. Els més destacats són el Museu de l’Apartheid de Johanesburg, on es fa un repàs dels 46 anys que va durar aquest sistema; el museu Hector Pieterson, dedicat a les revoltes de Soweto del 1976; el District Six Museum de Ciutat del Cap, que mostra com el govern va enderrocar un barri sencer per convertir-lo en una zona residencial per a blancs; o la presó d’alta seguretat de Robben Island on Nelson Mandela hi va passar bona part dels anys que va estar empresonat.

Apartheid Museum

Johannesburg. Northern Parkway and Gold Reef Road[Google Maps]

apartheid viuMalgrat l’alta taxa de criminalitat que es diu que hi ha a Sud-àfrica, aquest és un país que es pot recórrer perfectament amb cotxe de lloguer, per tant es pot arribar fins el museu amb vehicle propi, d’altra banda la majoria de rutes turístiques de Johannesburg fan una parada al museu. Es tracta d’un edifici de nova construcció dissenyat expressament per a explicar què era i com es va combatre el règim segregacionista de l’Apartheid. La visita s’inicia amb una entrada separada per a negres i blancs, a les taquilles et donen aleatòriament una tarja que t’indica per quin camí entrar independentment del teu color de pell, és una manera de fer pedagogia sobre la discriminació que vivien les persones de raça negra als espais públics.

apartheid en blanc i negreDesprés, comença un recorregut pels 46 anys que van passar entre l’aprovació i l’abolició de l’Apartheid (1948-1994). Mitjançant fotografies, audiovisuals i objectes originals es mostra com exercia el poder la minoria blanca, com vivia la comunitat negra i com es va desenvolupar la resistència contra el règim. S’exposen les lleis de delimitació de zones, de separació als espais públics o la prohibició de matrimonis mixtos, entre moltes d’altres. A mesura que s’avança s’explica com es va arribar a la consecució de la democràcia i es fa especial esment a la Comissió per la Veritat i la Reconciliació que va oferir l’amnistia a tots aquells que confessessin els seus crims i demanessin perdó a les famílies de les víctimes. La visita conclou amb una sèrie de paraules escrites a la paret que duen un missatge: llibertat, igualtat, responsabilitat i democràcia.

Hector Pieterson Museum

Soweto. Corner Khumalo and Peta Street, Orlando West[Google Maps]

Hector Pieterson Museum Aquest nou museu està concebut com un equipament cultural que ha d’ajudar a rehabilitar l’àrea de Soweto, un dels barris perifèrics (anomenats townships) més grans i degradats de Johannesburg. Recentment, a Sud-àfrica s’ofereix als visitants la possibilitat de fer tours “semi-turístics” per aquests barris com una mesura de desenvolupament per les seves comunitats.

Soweto, que és l’acrònim de South West Township, va esdevenir un símbol de la resistència contra l’Apartheid per diversos motius, en primer lloc perquè hi vivien alguns dels caps visibles de l’oposició com Nelson Mandela o el bisbe Desmond Tutu, veïns del mateix carrer i ambdós premi Nobel de la Pau. Però Soweto va ser portada de tots els diaris del món quan el mes de juny del 1976 hi va començar una rebel·lió d’estudiants que protestaven contra la llengua afrikaan (una variant de l’holandès) com a únic idioma permès a les escoles, ja que es considerava la llengua de l’opressor. La policia va obrir foc contra els joves manifestants i van provocar diversos morts, el primer dels quals va ser l’estudiant Hector Pieterson a qui se li dedica aquest museu. De fet, al mateix museu, on s’expliquen les causes i les conseqüències d’aquesta revolta, s’especifica que unes hores abans s’havia abatut un altre estudiant però la fotografia d’un reporter que va captar l’escena va convertir Pieterson en un símbol de la causa anti-Apartheid. A partir d’aquell moment Sud-àfrica no va tornar a ser la mateixa ja que tota una generació de joves negres es va comprometre amb la lluita per la llibertat.

District Six Museum

Cape Town. 25A Buitenkant Street[Google Maps]

District Six MuseumUna de les lleis que va adoptar el govern durant l’Apartheid va ser la divisió d’àrees urbanes per evitar el contacte multiracial. A Ciutat del Cap, existia un barri cèntric que es caracteritzava pel seu ambient multicultural ja que hi vivia població africana negra, immigrants asiàtics, jueus i europeus, tots de classe mitjana i treballadora, era l’anomenat Districte Sisè. L’any 1966 les autoritats van considerar que aquella zona gaudia d’una bona situació i que calia expulsar els seus residents cap a barris perifèrics (townships), enderrocar les seves cases i construir-hi una zona residencial per a blancs. El trasllat dels seus habitants i l’enderroc de les cases es va fer paulatinament per evitar revoltes i es va acabar expulsant pràcticament la totalitat de veïns del barri. Les protestes de la comunitat van ser tan dures que la població blanca va agafar por de la zona i finalment no s’hi va construir nous edificis, fet que va deixar un immens descampat al mig de Ciutat del Cap.

Un dels pocs edificis que es va respectar va ser una església catòlica que actualment alberga el District Six Museum on s’explica com era la vida al barri i el procés de destrucció. A més, des del museu s’està treballant perquè els antics veïns puguin recuperar els seus terrenys sempre que ho puguin acreditar. Actualment, a bona part de l’antic districte sisè s’han construït edificis i centres comercials però passejant pels voltants del museu encara s’hi poden veure enormes descampats allà on hi havia hagut cases.

Robben Island Museum

Cape Town. Robben Island[Google Maps]

Interior del Robben Island Museum La visita a la presó d’alta seguretat situada a l’illa de Robben, davant les costes de Ciutat del Cap, s’inicia a la Nelson Mandela Gate (Porta de Nelson Mandela) a la zona del Waterfront que és des d’on surten els vaixells. Hi ha visites a les hores en punt de les 9h a les 15h i convé reservar amb antelació malgrat que sovint hi ha baixes d’última hora i no és impossible aconseguir entrada el mateix dia. A l’edifici de les taquilles hi ha un petit museu dedicat a la lluita en favor de la democràcia i contra l’Apartheid. El trajecte amb vaixell fins a l’illa dura uns 30 minuts i hi ha molt bones vistes de la ciutat. Per fer aquest servei encara hi ha en funcionament vaixells que havien transportat presos a l’illa i ara hi porten turistes.

Exterior del Robben Island MuseumAvui Robben Island és un museu i un espai declarat Patrimoni Mundial per l’ONU. La primera part de la visita es fa en autocar i es volta tota l’illa mentre un guia t’explica els vestigis que hi queden: edificis colonials holandesos, un hospital per a leprosos del segle XVIII, búnkers que mai es van fer servir de la II Guerra Mundial i, evidentment, la presó on durant l’Apartheid hi van tancar els presos polítics com Nelson Mandela. La segona part de la ruta es fa pels diferents mòduls de la presó acompanyat d’un ex presidiari que explica com vivien els reclusos i com van continuar la resistència contra el règim des de dins de la presó. Un dels punts més esperats de la visita és la cel·la nº 46664 on Mandela hi va passar 19 dels 27 anys que va estar empresonat. Amb la tornada en vaixell s’acaba el recorregut que dura unes tres hores en total.